Ferenc Molnár

Ferenc Neumann, dit Ferenc Molnár, va néixer el 1878 en el si d’una acomodada família jueva de la ciutat hongaresa de Budapest. El seu pare, Mor Neumann, era un metge de gran prestigi. El jove Ferenc va estudiar Dret a Budapest i a Ginebra, i a divuit anys ja treballava com a periodista. Quan va començar a publicar els seus escrits es va canviar el cognom d’origen alemany Neumann per l’hongarès Molnár (que significa «moliner»), perquè volia que a l’estranger se l’identifiqués com a escriptor del seu país. Al principi de la Segona Guerra Mundial es va haver d’exiliar als Estats Units, on va viure fins a l’any de la seva mort, el 1952. A més de novel·les i contes, Molnár va escriure més de quaranta obres de teatre, algunes de les quals van ser adaptades amb èxit al cinema i als escenaris musicals de Broadway, com ara Liliom (1909), El guàrdia (1910) i El cigne (1920). Però la seva obra més cèlebre arreu del món és la novel·la Els nois del carrer de Pál (1907), considerada una obra mestra i el gran clàssic de la literatura juvenil hongaresa.